La propera obertura d’un restaurant a la Rambla Vella al local que havien ocupat els Cinemes Catalunya esborrarà del paisatge de la ciutat un altre equipament lligat a la història del cinema a la ciutat. Una altra oportunitat desaprofitada per a la protecció del patrimoni cultural de Tarragona. Una ciutat que no té ni teatres ni cinemes amb una antiguetat superior a quinze anys, quina dada!
La transformació de l’exhibició cinematogràfica i la miopia de les polítiques cinematogràfiques de les administracions públiques han generat una situació desoladora pel que fa a l’exhibició, la formació i els equipaments del setè art al Camp.
Clar que també es pot fer una altra lectura. Mai el Camp havia tingut tantes pantalles d’exhibició, mai s’havien fet tantes projeccions, mai l’oferta havia estat tan diversificada, mai hi havia hagut tants festivals de curtmetratges, etc.
Però ja se sap, la realitat és polièdrica. Tarragona, pensem, hauria de tenir un cinema amb unes condicions tècniques d’exhibició acceptables al centre de la ciutat que fos una referència per als aficionats al cinema que estigués obert tots els dies de la setmana amb una programació eclèctica. Un cinema públic al servei de la societat com per exemple el Truffaut de Girona on les iniciatives privades i públiques poguessin conviure en benefici de l’oferta cultural. On hi hagués formació. Un centre cultural on el cinema fos el gran protagonista, vaja.
Març 2006 Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada