Enguany al TCC hi trobareu alguns petits canvis:
a) la programació de teatre de la Sala Trono ja no hi apareix com era habitual des de la primera temporada (2003), perquè està prou consolidada com per tenir els seus propis canals de difusió, al TCC només hi trobareu la programació en format agenda;
b) tampoc hi trobareu de forma exhaustiva la programació de hip hop que produeix XXL Produkziones de Torredembarra, en aquest cas el tancament de la Sala Golfus i la cerca d’una nova sala de concerts fan que optem per aparcar aquest projecte de col·laboració i situar-lo, quan escaigui, en l’anunci dels concerts com si es tractés d’una agenda complementària.
Tal i com ja hem dit abans la Sala Golfus ja no forma part dels escenaris tarragonins. Hem passat de tenir una sala amb una cabuda per a 600 persones a no tenir un espai on programar els concerts amb aquest volum de convocatòria, un fet negatiu per a l’oferta cultural del Camp. Esperem que el temps i la iniciativa privada o la d’alguna administració pública resolgui aquesta greu mancança que limita el creixement del sector.
Tot plegat només fa que evidenciar un fet: la fragilitat de l’exhibició. Els problemes que hi ha amb el Cau o amb l’Aigua (o La Paloma a Barcelona), clubs implicats amb la voluntat d’oferir música en viu o una cultura musical que diversifiqui el consum cultural i el faci més exigent i menys estandarditzat, també sumen. Tarragona en aquests moments té segurament l’oferta de música en viu més diversa, nombrosa i de qualitat de tot l’Estat espanyol si la comparem amb ciutats de mesures similars, però sembla com si aquest gegant tingués els peus de fang. Potser no hi ha gaires projectes prou professionals des del sector privat gestionant les sales de concerts, però també és evident que les polítiques culturals públiques no acompanyen el desenvolupament d’aquest sector de la indústria cultural. Com sempre el que cal és diàleg, el sector privat i l’administració han de cercar solucions als problemes perquè és molt evident que la riquesa de l’oferta musical de Tarragona la converteix en el principal referent de la nostra província.
Octubre 2006 Tarragona
a) la programació de teatre de la Sala Trono ja no hi apareix com era habitual des de la primera temporada (2003), perquè està prou consolidada com per tenir els seus propis canals de difusió, al TCC només hi trobareu la programació en format agenda;
b) tampoc hi trobareu de forma exhaustiva la programació de hip hop que produeix XXL Produkziones de Torredembarra, en aquest cas el tancament de la Sala Golfus i la cerca d’una nova sala de concerts fan que optem per aparcar aquest projecte de col·laboració i situar-lo, quan escaigui, en l’anunci dels concerts com si es tractés d’una agenda complementària.
Tal i com ja hem dit abans la Sala Golfus ja no forma part dels escenaris tarragonins. Hem passat de tenir una sala amb una cabuda per a 600 persones a no tenir un espai on programar els concerts amb aquest volum de convocatòria, un fet negatiu per a l’oferta cultural del Camp. Esperem que el temps i la iniciativa privada o la d’alguna administració pública resolgui aquesta greu mancança que limita el creixement del sector.
Tot plegat només fa que evidenciar un fet: la fragilitat de l’exhibició. Els problemes que hi ha amb el Cau o amb l’Aigua (o La Paloma a Barcelona), clubs implicats amb la voluntat d’oferir música en viu o una cultura musical que diversifiqui el consum cultural i el faci més exigent i menys estandarditzat, també sumen. Tarragona en aquests moments té segurament l’oferta de música en viu més diversa, nombrosa i de qualitat de tot l’Estat espanyol si la comparem amb ciutats de mesures similars, però sembla com si aquest gegant tingués els peus de fang. Potser no hi ha gaires projectes prou professionals des del sector privat gestionant les sales de concerts, però també és evident que les polítiques culturals públiques no acompanyen el desenvolupament d’aquest sector de la indústria cultural. Com sempre el que cal és diàleg, el sector privat i l’administració han de cercar solucions als problemes perquè és molt evident que la riquesa de l’oferta musical de Tarragona la converteix en el principal referent de la nostra província.
Octubre 2006 Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada