S’acaba la temporada. Amb la programació del mes de maig el TCC (Tarragona Cultura Contemporània) tanca la barraca i ja fa deu anys que dura. Celebrarem la desena temporada amb un petit festival durant les festes de Santa Tecla. No serà res de l’altre dijous, però volem que aprofitar l’oportunitat per convidar a tots aquells que d’alguna manera han fet possible aquest petit miracle que estem orgullosos de mantenir. Els que ho han fet possible des de l’escenari: tècnics (aquells xics amb samarretes negres que fan que tot rutlli), músics i faràndula en general. A les empreses que han estat fidels i han cregut en el nostre projecte com Ritual Music, Sala Golfus, Sala Zero, Groove Bar, Scumm i La Thorpe Brass de l’any 1994. I, també, a l’Ajuntament de Tarragona que ha donat suport des dels inicis a una oferta cultural que no és popular i no dóna resultats a curt termini, però que contribueix a crear una societat més plural i oberta al que passa al món.
Tarragona, després d’aquests deu anys i sense fer gaire soroll té una programació de cinema, teatre i música que pot ser envejada per moltes ciutats de l’Estat i capdavantera a la província. De fet, ben poques són capaces de mantenir una programació de teatre de petit format com la que produeix el Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas que aconsegueix amb la taquilla finançar la programació. O una programació estable de música. En aquests moments a Tarragona hi ha sis sales de concerts, impressionant!, el problema que es planteja en moltes ocasions és triar què anar a veure. I pel que fa al cinema, l’exhibició és equiparable a l’oferta de les ciutats més importants de l’Estat.
Davant d’aquest panorama tan optimista pel que fa a l’oferta hi ha des de fa temps algunes mancances que caldria anar corregint: 1) la formació, 2) la producció pròpia i 3) la industrialització. Tanmateix, per resoldre aquestes deficiències, les quals no permeten un desenvolupament equilibrat dels sectors culturals, calen polítiques culturals que coordinin les inciatives públiques i les privades.
Bé doncs, fins a l’octubre que ve farem vacances, gaudirem del bon temps i intentarem millorar la nostra oferta.
Maig 2005 Tarragona
Tarragona, després d’aquests deu anys i sense fer gaire soroll té una programació de cinema, teatre i música que pot ser envejada per moltes ciutats de l’Estat i capdavantera a la província. De fet, ben poques són capaces de mantenir una programació de teatre de petit format com la que produeix el Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas que aconsegueix amb la taquilla finançar la programació. O una programació estable de música. En aquests moments a Tarragona hi ha sis sales de concerts, impressionant!, el problema que es planteja en moltes ocasions és triar què anar a veure. I pel que fa al cinema, l’exhibició és equiparable a l’oferta de les ciutats més importants de l’Estat.
Davant d’aquest panorama tan optimista pel que fa a l’oferta hi ha des de fa temps algunes mancances que caldria anar corregint: 1) la formació, 2) la producció pròpia i 3) la industrialització. Tanmateix, per resoldre aquestes deficiències, les quals no permeten un desenvolupament equilibrat dels sectors culturals, calen polítiques culturals que coordinin les inciatives públiques i les privades.
Bé doncs, fins a l’octubre que ve farem vacances, gaudirem del bon temps i intentarem millorar la nostra oferta.
Maig 2005 Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada